

Capella de San Francesc de Borja
Altar central
Sant Francesc de Borja davant del cadàver de l'emperadriu Isabel, oli de Marià Salvador Maella (1739-1819), pintat l'any 1787. Vestit de cavaller de l'orde de Sant Jaume, alça el drap que cobrix el rostre i les mans de la difunta i sent la crida de Déu per abandonar les vanitats del món.
Sobre l'altar central
Estuc, Ingrés de San Francesc en la Companyia de Jesús.
Fusta pintada, Escut de la família Borja.
Estàtues sobre l'altar central
Estucs, al.legories de l'Oració (amb els braços creuats) i la Penitència (amb un assot i una creu).
Costat esquerre
San Francesc de Borja acomiadant-se dels seus familiars en el seu palau de Gandia per ingressar en la companyia de Jesús, oli de Francesc de Goya.
Costat dret
San Francesc de Borja - ja sacerdot jesuïta - assistint un moribund impenitent. La sang de Crist protegix el pecador dels dimonis que esperen emportar-se la seua ànima, oli de Francesc de Goya (1746-1828)
Pintats ambdós l'any 1788.
Petxines de la cúpula
Estucs, al.legories de la Temprança, la Fortalesa, la Correcció i la Justícia recta.
Francesc de Borja (Gandia 1510 - Roma 1572), Duc de Gandia i Marqués de Llombai, era de la família dels Papes valencians Calixt III (Alfons de Borja) i Alexandre VI (Roderic de Borja) Carles V li va encarregar portar a Granada el cos de l'emperadriu Isabel. La vista del cadàver l´inspirà la idea de "no servir un Senyor que se li poguera morir". A la mort de la seua esposa (1546), va resoldre ingressar en la Companyia de Jesús, acabada de fundar per Sant Ignasi de Loyola. Ordenat sacerdot a Roma (1551), i com a Tercer General dels Jesuïtes (1565), va promoure les missions i els centres d'ensenyança, com la Universitat Gregoriana de Roma. Es celebra la seua festa el 3 d'octubre.