Voste es troba en: Inici / Art / Recorregut per la Catedral / Museu Catedralici Diocesà

Museu Catedralici Diocesà

En el Museu es conserven obres d'art que no estan dedicades al culte, sobretot pintures dels segles XV al XVIII, entre les que destaquen els primitius valencians, les obres de Joan de Joanes (s. XVI) y de Goya (s. XVIII). També es pot veure la meravellosa custòdia monumental de la processó del Corpus Christi, cisellada en plata daurada (1940-1954), que és la més gran del món amb els seus més de cinc metres d'altura i 600 quilos de pes, així com les imatges gòtiques originals de la porta dels Apòstols.

El Museu

L'actual Museu catedralici-diocesà de València va tindre la seua partida en el Museu d'Antiguitats o Museu Diocesà Valentino, que va crear l'arquebisbe Andreu Majoral en 1761. El museu va estar instal.lat en el Palau Arquebisbal fins que va desaparéixer durant la invasió francesa en 1812.

El Museu Arqueològic Diocesà de València va ser constituït a finals de 1922 per iniciativa del cardenal Enric Reig Casanova, que desitjava reunir les obres disperses per la diòcesi, en una col.lecció organitzada i accessible al públic. En un primer moment, el Museu Diocesà va continuar en el Palau arquebisbal de la Plaça de l'Almoina, contigua a l'església metropolitana. Durant la Guerra Civil (1936-1939), el Palau i el Museu varen ser destruïts, i les seues peces es van dispersar o van quedar emmagatzemades en dependències de la Catedral.

En 1954, el Capítol i l'Arquebisbat van crear el Museu Catedralici, a fi de catalogar i exhibir d'una manera més racional i accessible que en el seu emplaçament original, algunes peces de destacat valor, de la col.lecció catedralícia. Al mateix temps, van poder mostrar els materials d'excavació i els elements arquitectònics suprimits en les reformes més recents de la Catedral.

Cap a 1966, l'arquebisbe Marcelí Olaechea, va disposar que el Museu Catedralici passara a ser també Museu Diocesà, fonent ambdós institucions en una sola, en la que es reuniren totes les obres. Per això es va construir un edifici nou, adossat a la Catedral i amb accés únic des de l'interior de la mateixa. La sala d'orfebreria o tresor ocupa una dependència de la basílica, encara que està directament comunicada amb el Museu.

Contingut

En la Sala I s'exposen les escultures originals de la Porta dels Apòstols i l'escena en relleu de la "Dormició" de la Mare de Déu, obra senyera de l'alemany Aleix de Vaía, entre altres obres d'escultura gòtica. Pintures sobre taula del segle XV, comenzant per el "dubte de Sant Tomàs", de Marçal de Sas (1400), Sant Jaume pelegrí, del Mestre de Perea; Sant Benedicte i Sant Ildefons, de Jaume Baço, “Jacomart”; la Transfiguració, del Mestre de Bonastre; i, a més, altres taules atribuïdes a Reixach i altres mestres de l'època.

El centre de la Sala II està ocupat per una vitrina, en l'interior de la qual es mostren les figures de terracota daurades i pintades de l'escena de la Circumcisió del Senyor (s. XVI). A més, destaquen en la sala, les obressegüents: Adoración dels pastors, de Filip Pau de Sant Leocadi; Sant Donís, de Roderic d'Osona el Vell, la gran taula dels Improperis atribuïda al Mestre d'Alzira i el tríptic de Sant Narcis, entre altres mostres del primer renaixement en el segle XVI.

La Sala III està dedicada al manierisme renaixentista, on destaquen algunes restes de la decoració del destruït gran orgue de la Catedral, Sant Vicent Màrtir i Sant Vicent Ferrer, del Mestre d'Alzira, una predel.la de la Lamentació per Crist mort, de Ferràn Yáñez de l'Almedina; una Santa Cena, un Salvador eucarístic i l'Angel custodi del Regne de València, entre altres obres a l'oli sobre taula de Joan de Joanes.

La Sala IV està dedicada a l'orfebreria.
Són de gran importància la imatge reliquiari de la Mare de Déu, de principis del segle XV, de plata daurada i recentment atribuïda a l'orfebre valencià Bertomeu Croïlles i una imatge reliquiari de Sant Pere, així mateix de plata. S'exhibix, a més, l'actual i grandiosa custòdia processional, obra realitzada entre 1940 i 1954, per Francesc Pajarón Suay en col.laboració amb altres orfebres valencians. En la mateixa sala, hi ha un quadro de Josep Vergara: "La Pietat" i un altre de Vicent López Portaña: "Adoració del pastors", ambdós de grans mides.

La Sala V és la capella de Sant Francesc de Borja, que mostra el llenç movi-ble que cobria la imatge del titular amb l'escena de la conversió del Sant, obra de Marià Salvador Maella (s. XVIII) i les dos grans pintures a l'oli sobre llenç de Francesc de Goya (s. XVIII), relatant la despedida de Sant Francesc i els seus fills i la intercessió del Sant a favor d'un moribund impenitent (veure al detall estos quadros en la visita a la capella en el recorregut per l'interior de la Catedral).

tornar dalt imprimirsegüent